Síntomas de la Valencia Facha en Mí barrio

> !!Como me aguantes la mirada 2 segundos más, te mato!!, te clavo un
> cuchillo en el corazon, y ¡te mato!
>
> Centre Social Terra .
> Avui, 22 de novembre, cap a les 21'30 hores hem viscut una situació que
> mai hauríem desitjat per nosaltres ni per tota la gent que en eixe moment
> es trobava al nostre espai, g...audint com cada dia d'aquest xicotet estel
> de llibertat i compromís que és el Terra.
> Com si d'una desfilada militar es tractara, han entrat per la porta amb el
> seu maleït tuf d'intolerància, odi i violència, una quinzena de neonazis
> de mesures corporals considerables i amb gest impassible d'aquells que no
> estimen la vida de la resta, que no volen viure ni conviure amb els
> diferents, que odien la paraula LLIBERTAT. Al capdavant, el seu líder,
> Jose Luis Roberto, el rostre de l'odi.
> Amb violència i intimidacions han demanat beure unes cerveses al nostre
> local. És possible que no sàpiguen que el Terra és un espai lliure de
> feixistes, xenòfobs, homòfobs, masclistes i espanyolistes? Senzillament,
> perquè nosaltres volem representar just el contrari. I així ho fem dia a
> dia, amb el treball sincer, constant i humil que realitzem al nostre
> barri, a la nostra ciutat. A un barri que ja els demostrà fa uns dies que
> no els vol, que no és el seu lloc i que el volem viu, alegre i combatiu,
> no brut d'odi i intolerància, la qual només es justifica amb gent com
> ells.
> Davant la nostra negativa, els neonazis identificats com a membres del
> partit “legal” España 2000, han decidit continuar amenaçant, insultant i
> intimidant a la gent que estava al Terra. Amenaces i intimidacions molt
> greus. Inclús de mort.
> Així fins que han arribat diversos efectius de la policia local i
> espanyola, previstos de material antiavalots (potser sabien que aquesta
> era una gent perillosa?). Aquests, i davant les exigències dels neonazis,
> han decidit que era millor cedir davant dels agressors (demanant-nos a
> nosaltres els fulls de reclamació per a que els nostres agressors es
> queixaren perquè no els hem volgut servir cervesa) que protegir els
> agredits. Així, han pogut marxar del Terra entre riures i amenaces.
> La notícia de l'agressió ha corregut com la pólvora des de dins del Terra
> cap enfora, i en només 30 minuts, s'han concentrat solidàriament davant
> les portes del Terra un gran nombre de persones per protegir-nos i
> recolzar-nos. Han sigut identificats per la policia.
> Volem agrair públicament a tots aquells que heu estat allí, a totes les
> que ens heu transmès posteriorment el vostre suport i, molt especialment,
> a les persones que estaven aquesta nit al Terra i han hagut de patir
> aquest exercici de terrorisme psicològic per part d'aquests personatges
> fills dels gimnasos i de la violència, que han sofert amb nosaltres la por
> i la ràbia pel que estàvem veient i vivint. Una abraçada ben forta, perquè
> sense vosaltres no estaríem ací i perquè vosaltres sou el nostre orgull i
> la nostra raó per alçar-se i continuar el combat.
> A partir de demà, farem pública aquesta situació als mitjans de
> comunicació i denunciarem davant del barri i de la societat el que ha
> passat, sobretot per deixar ben clar que Jose Luis Roberto i els seus
> companys del partit ultradretà “España 2000” no només ens ha amenaçat al
> Terra, ha amenaçat a un col·lectiu que treballa per millorar i canviar un
> Benimaclet d'esperança i llibertat, ha amenaçat a tots els col·lectius que
> lluitem per un Benimaclet Viu, a totes les veïnes, a tots els comerços, a
> totes les escoles, a tots els centres socials, a tots els que defensem dia
> a dia la nostra cultura i llengua... Ens toquen a un, ens toquen a totes.
> Us demanem que feu córrer el que ha succeït avui a Benimaclet per
> ajudar-nos a que aquesta denúncia arribe a tots els racons possibles.
> I si, com han advertit, aquesta gent decideix tornar, pública o
> clandestinament, per atacar el Terra o a la gent que en ell treballen o
> participen, haurem d'exigir responsabilitats a qui corresponga (Delegació
> de Govern, policia, jutges, polítics, etc.) per no aturar açò abans que
> siga massa tard. Com ens ha dit avui un policia espanyol: ací, fins que no
> hi haja un mort, no podem fer res. Doncs bé, que recorden (com nosaltres
> fem cada dia) a Guillem Agulló. Ja tenim morts. I no volem més.
> De moment, volem transmetre que la gent que estava hui al Terra,
> afortunadament, estem bé i que anem a treballar les diferents
> possibilitats d'accions per dur a terme els propers dies. Esteu atents a
> les convocatòries. Finalment, volem reafirmar el nostre compromís amb la
> lluita per la llibertat, contra el racisme, per Benimaclet, contra el seu
> odi. Ací estem i ací estarem. Perquè som barri. Perquè la seua violència
> mai no podrà apagar aquesta flama de rebel·lia i coratge. Perquè mai
> podran baixar del nostre terrat aquesta bandera de llibertat. Perquè som
> un, un puny tancat i en alt. No estem sols, i això els fa mal.
> Demostrem-ho!Mostra'n més...
> Fa 5 hores · M'agradaJa no m'agrada · 14 personesA Maria Estrada, Francesc
> Ballester Mas, Guillem Carreras i 11 més els agrada.
> #
> Terra Centre Social-Bar
> Us adjuntem una explicació dels fets que ens ha fet arribar una jove que
> es trobava aquesta nit al Terra i que ha volgut compartir el que ha
> sentit:
>
> No tinc paraules per descriure el que he viscut fa escassos minuts. No
> vull que aquesta narr...ació resulte melodramàtica ni res per l'estil, no
> vull fer creure a ningú res, ni ficar-te de cap bàndol. Sols vull que se
> m'escolte. Que algú em diga que existeix la meua veu i la meua presència
> perquè sinó rebente. Per uns moments, per un instant ficat en la meua
> pell. Viu el que he viscut i després, dis-me que ací no ha passat res.
> Com cada dilluns em dirigia amb uns bons amics a un bar on passem hores i
> hores amb intenses i no tan intenses converses, que ens fan imaginar un
> món millor. Com cada dilluns es respirava bon ambient, està la gent que
> coneixes i d'altra que no però, que igualment et fan sentir com a casa.
> Com cada dilluns em demanat un refresc. Refresc que ha acabat
> convertint-se en un soparet improvisat.
> Aquest bar està dividit en dues sales. Una on està l'entrada i un altra,
> més endins. Hui em tingut que anar a la part de dins, ja que les tauletes
> de la part de fora estaven ocupades. Ens hem quedat els 3 sols a la part
> de dins, menjant la capritxosa punteta de calamar de cada dilluns i
> endinsant-nos en una agradable conversa.
> De sobte un dels meus amics se n'ha adonat, que al bar hi havia un silenci
> inusual. No li hem donat més importància i em seguit parlant. No hem
> tardat més d'un minut en saber quina era la causa que havia creat aquell
> silenci. Han entrat a la sala on ens trobàvem 4 subjectes. Subjectes que
> pertanyen al partit polític d'extrema dreta (España 2000). Han entrant a
> la sala cridant i intimidant-nos. Un d'ells duia una careta blanca que li
> cobria el rostre i ens mirava fixament amb els braços creuats al pit. Dos
> d'ells eren molt alts i corpulents i no paraven de mirar-nos de dalt a
> baix com si estiguérem empestats, i el que em falta, era el més menut
> (comparant-lo amb els seus companys , no amb mi, clar està), però el més
> cridaner de tots.
> A la sala on ens trobàvem estan els banys. A la porta del bany del xics hi
> ha una bandera d'Espanya taxada. Aquesta ha sigut la conversa que ha
> mantingut el subjecte menut amb els meus companys i amb mi:
> Y esto ¡¿qué es?!¡Mira! ¡Tienen la bandera de españa taxada, estos
> payasos!¿¡Y no os da vergüenza!?¿¡Pero no me bais a contestar!?¿¡Habiais
> visto esto!?Y no os da vergüenza eh!! eh!! El país que os ha dado de comer
> toda la vida. ¡Mira! ¡También tienen a Felipe V del revés! A ese todavia
> lo entiendo, pero ¿y esto? ¿qué sois vosotros? ¿¿¡¡como los de ETA, unos
> asesinos!!??¡¡No os da vergüenza!! ¡¿lo habias visto antes?!
> Davant la insistent pregunta, de resposta evident, un de nosaltres
> contesta: No, no l'havia vista.
> El subjecte ha començat en un to, no menys arrogant i amenaçador: ¿¿Me
> estàs llamando tonto?? A ver si ahora voy a ser un gilipoyas!! ( Aquesta
> frase, la repetida com a sis vegades ).
> En això ha entrat Jose Luis Roberto, conegut amb el malnom de “el coixo”.
> Ha revisat els banys i acompanyat del seus seguidors, s'ha dirigit a un
> dels propietaris del bar i li ha dit: Esto no està acondicionado para
> minisvalidos.Molt educadament. I dic, educadament, perquè no ho hagués
> tingut que fer, a obert una porta que donava accés al bany per a
> discapacitats. Aquesta gentola s'ha ficat a revisar el bar de dalt a baix,
> mirant els extintors, sostre, banys...
> Junt amb el propietari han entrar 2 persones més per no deixar-lo
> sòl.Mentre el subjecte cridaner ens insultava, el xic que havia entrat
> l'ha mirat...¡Tu! !!Como me aguantes la mirada 2 segundos más, te mato!!,
> te clavo un cuchillo en el corazon, y ¡te mato!
> El xic, s'ha limitat a baixar la mirada al sòl, aguantar a que es cansara
> de insultar-nos i esperar. Esperar a que no passara res més greu.No se
> com, ni per què, però s'han cansat. Han anat tots a la sala de l'entrada.
> I en la de dins ens hem quedat, els meu dos amics, la xica i el xic
> amenaçat de mort i jo.
> Em aprofitat aquell moment per a enviar missatges a amics, per a que
> aquestos avisaren a la policia.
> La policia ha vingut passats uns trenta cinc o quaranta minuts. Tenint en
> compte que teníem una comissaria a no més de 5 minuts caminant. És un
> temps considerable. El pitjor estava per veure...
> A males penes, podíem desxifrar a qui havien vingut a recolzar. No puc
> negar que hi havia bastant presencia policial, però com en la majoria dels
> casos, ha sigut insuficient. No sols no han fet res per a que deixaren
> d'intimidar-nos, sinó, que s'han limitat a revisar el local i veure que
> aquest complia amb el requisits dictats per la llei. Feia menys d'un hora,
> que aquells subjectes havien violat els drets de unes 30 persones. Ens
> havien intimidat amb crits i insults, ens havien amenaçat amb seguir
> extorsionant-nos a nosaltres i al bar si no canviàvem la NOSTRA MANERA DE
> PENSAR!!! havien hagut inclús amenaces de MORT!!! I aquells agents els
> limitaven a observar el local!!!???Ni tan sols els han identificat. Era
> tan indignant.
> Mai he estat en contra d'un organisme encarregat de controlar qualsevol
> alteració amb el compliment dels dret humans però esque.... no tenim un
> sistema útil. Un sistema que defèn a la persona que ha fet mal...no és un
> bon sistema.
> No tinc paraules per descriure el grau d'impotència que sentíem. En el meu
> cas, jo tremolava. Tremolava molt. No era por el sentiment que més
> m'envergava, era... ràbia, impotència, INCREDULITAT. M'he quedat gelada,
> em recorria una suor gelada per tot el cos i esque la meua ment, el meu
> cap, no podia acceptar allò que se'm feia evident davant els meus ulls.El
> feixisme està molt present al País Valencià i a tot arreu de l'estat
> espanyol. Com pot estar legalitzat un partit d'aquest tipus. Un partit que
> promou el feixisme, l'homofòbia, que no deixa pas a la llibertat
> d'expressió, ni tan sols a la llibertat de pensament . Que entra a
> qualsevol comerç i intimida i fa malbé tot allò que vol.
> Han passat moltes més coses, moltes més intimidacions, moltes més
> amenaces. Eren uns 15 feixistes intimidant-nos a tots. Jo sols he pogut
> viure part del que ha passat allà dins. Però s'han comés moltes violacions
> del nostres drets. Els que estàvem allí, sols hem pogut resignar-nos a
> acceptar, que devíem deixar-los fer, que aquesta gent no està ben acabada
> i farà mal a algú. Més del que ja fan. I una vegada més deixem
> fer....esperarem a que “el coixo” ens fique bombes a aquells que som
> diferents a ell, ja siga en el color de la pell, en el lloc de
> procedència, ideològicament... Ja ho va fer a la transició i mai va ser
> condemnat. Per què ara hauria de ser diferent??
> TOT EL MEU RECOLZAMENT A AQUELLES PERSONES QUE UN DIA MÉS TINDRAN POR, QUE
> UN DIA MÉS SERAN VÍCTIMES D'AQUEST TIPUS DE PERSONES I D'AQUEST TIPUS DE
> GOVERN.
> GENT DE BENIMACLET, AJUDEU ALS COMERÇOS I NO DEIXEU QUE CAP ACTUACIÓ QUEDE
> IMPUNE.
> AJUDEU ALS QUE UN DIA NO VAREN SER D'ACÍ PERÒ QUE ARA HO SÓN, PERQUÈ TOTS
> TENIM ELS MATEIXOS DRETS I CAP PERSONA POT FURTAR-NOS-ELS.
> Moltes gràcies a totes les persones que han vingut al nostre auxili en un
> tres i no res.
> Sols, no som res.
>

Marruecos está rearmando a sus Fuerzas Armadas en plena ofensiva sobre el Sáhara occidental con material de defensa exportado desde España España vend

15-11-2010

LibreRed.net

Marruecos está rearmando a sus Fuerzas Armadas en plena ofensiva sobre el Sáhara occidental, la antigua colonia española, que el reino alauita se apropió en 1975 tras la Marcha Verde y cuya soberanía está cuestionada por la o­nU. Un rearme que, en parte, se está realizando con material de defensa exportado desde España.

Los últimos datos oficiales del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio reflejan que el Gobierno que encabeza el rey Mohamed VI ha comprado en los últimos tres años material de defensa a nuestro país por un importe de más de 340 millones de euros.

El material adquirido es muy diverso, desde repuestos para cañones antiaéreos hasta partes, piezas y repuesto para aviones Falcon, pasando por cartuchos de escopeta y material antiaéreo, además de vehículos y camiones todoterreno no blindados, partida que representa más del 50 por ciento de todo el material de defensa exportado al reino alauita.

Los datos estadísticos oficiales muestran también que más del 97 por ciento del material vendido por España ha ido a parar a las Fuerzas Armadas de Marruecos y tan sólo el 2,93 por ciento a entidades privadas.

El contrato de los vehículos Aunque Marruecos no figura entre los diez primeros destinos del material de defensa español, en los últimos tres años se ha producido un fuerte crecimiento de las ventas a este país, que se explica por la firma de un sustancioso contrato de exportación de vehículos para las fuerza armadas del país magrebí en febrero del año 2007.

En esa fecha, el Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero autorizó una licencia de exportación de 2.429 vehículos, por un importe total de 174 millones de euros, destinados al Ministerio de Defensa marroquí, y que incluía la venta de vehículos de transporte, ambulancias, camiones cisterna, camiones grúa, camiones semirremolque y camiones contraincendios, con piezas de repuesto. Vehículos todos ellos que los técnicos consultados por elEconomista admiten que “no son blindados ni están armados, pero si tienen especificaciones militares”.

La solicitud de esta operación vino acompañada de un certificado de uso final a favor de las fuerzas armadas marroquíes con cláusula de no reexportación.

Aunque el Ministerio de Industria no hará públicos hasta finales de este año los datos sobre exportaciones de material de defensa y doble uso en el primer semestre de 2010, el informe correspondiente al ejercicio de 2009 cifra las exportaciones autorizadas a Marruecos durante el último año en 50.550.875 euros, de las que se han materializado ventas por valor de 31.118.343 euros, que suponen el 2,3 por ciento de todo el material de defensa exportado por España.

Un país autorizado

La diferencia entre las operaciones autorizadas y la exportación real obedece a que las licencias de exportación tienen un perído de vigencia de seis meses, renovables, por lo que muchas de las autorizaciones aprobadas en una anualidad no se materializan efectivamente hasta el ejercicio posterior.

El organismo encargado de autorizar las licencias de exportación de armas en España es la Junta Interministerial Reguladora del Comercio Exterior de Material de Defensa y Doble Uso (JIMDDU), adscrita funcionalmente al Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, pero en la que se integran también representantes de los Ministerios de Exteriores y de Interior.

En el caso concreto de Marruecos, fuentes de la JIMDDU recuerdan que las exportaciones de material de defensa al país magrebí están autorizadas por todos los organismos internacionales y “no tienen ningún embargo “.

Explican, además, que la Junta Interministerial lleva a cabo “un análisis, caso por caso, de las operaciones con destino a este país; se exigen estrictos documentos de control de uso final y se examina, al mismo tiempo, el cumplimiento de los criterios contenidos en la Posición Común, por la que se definen las normas comunes que rigen el controla de las exportaciones de tecnología y equipos militares”.

Fuente: LibreRed.net